Immediatament després de la conquesta carolíngia, als territoris pirinencs
 en poder dels francs, hom hi troba la menció d'uns districtes 
politicoadministratius -Pallars, Ribagorça, Urgell, Cerdanya, Barcelona,
 Girona, Osona, Empúries, Rosselló- que reben el nom de comtat, dins dels
quals, com a subdivisió, hi existeixen d'altres circumscripcions menors, 
els pagi (pagus en singular), com, per exemple, Berga o el Vallespir.

L'origen d'aquests comtats i pagi es remunta a èpoques anteriors als 
carolingis, tal com testimonia la freqüent coincidència entre els seus 
límits i els dels territoris d'antigues tribus iberes; com a mostra, 
el comtat de Cerdanya es corresponia amb el país dels ceretans, el 
d'Osona amb el dels ausetans, i el pagus de Berga amb el dels bergistans
 o bargusis. En conseqüència, aquests territoris, forçosament, 
haurien d'haver tingut alguna entitat politicoadministrativa en 
temps dels romans i dels visigots, tot i que no s'anomenessin comtat, 
ni haguessin estat governats per comtes en època dels reis de Toledo; 
en la monarquia visigoda, els comtes, situats en jerarquia per sota dels 
ducs, la màxima autoritat provincial, governaven només les ciutats, 
circumscrivint la seva autoritat exclusivament a l'àmbit urbà, sovint
delimitat per muralles, deixant de banda el districte rural dependent 
de la ciutat. Així doncs, per organitzar els territoris guanyats al 
Pirineu, els francs no crearen cap entitat nova, sinó que es limitaren 
a seguir les establertes en la tradició ètnica i cultural del país.