És un exercici molt senzill de dur a terme però és necessari que es faci bé, si no perd la seva finalitat i funcions, que entre altres coses, són: adquirir ritme, saber portar pulsació, memòria i concentració. Fins i tot ens pot ajudar a detectar nins amb problemes motrius o que tenen problemes de caràcter musical.

Hi ha diferents modalitats:

1. Ritmes per ecos: la mestra fa un ritme de quatre pulsacions i tots els nins, sense perdre cap pulsació, l’han de repetir. Se fan tots els que siguin necessaris i, preferiblement, ritmes de quatre pulsacions i fins i tot de viut.
2. Ritme en cadena: la mestra fa un ritme i el primer nin de la cadena o filera repeteix el mateix ritme sense perdre cap pulsació i així seguidament fins al darrer nin.
3. Ritme de dos caps: la mestra fa un ritme i el primer nin (cap) i el darrer (cua), repeteixen a la vegada el mateix ritme i així successivament fins que arriba el ritme als nens d’enmig de la cadena que hauran de repetir-ho dues vegades per passar-ho i retornar el ritme al capdavant i cua de la cadena.
4. Ritme amb fantasma: és exactament que el ritme en cadena, però els nins abans de picar el ritme quan és el seu torn, hauran d’esperar les pulsacions de les quals està compost el ritme marcat per la professora. És a dir, si és un ritme de quatre pulsacions, el nen haurà d’esperar quatre pulsacions silencioses i a la cinquena ja picar el ritme. Aquí es treballa directament la memòria, la pulsació, concentració i ritme. 

És important fer repetir el ritme al nin que no li hagi sortit, sempre després que la mestra l’hi hagi repetit abans. Si no ho fem així a la resta de la cadena no li sortirà perquè passarà un ritme erroni.