Moviment anual
De Viquipèdia
El moviment anual és el moviment del Sol en la esfera celeste observat en el transcurs d'un any. Fins a la revolució copernicana els astrònoms creien que es tractava del moviment real del Sol, des de Copèrnic se sap que és la Terra la que gira al voltant del Sol en una any, moviment de translació, no obstant se segueix amb la mateixa concepció ptolemaica assumint que el moviment del Sol és aparent i que la que realment es mou és la Terra.
De seguida es va comprovar que la eixida i l'ocàs del Sol no es produïen sobre el mateix fons d'estrelles, sinó que el Sol es desplaçava al llarg de l'any en direcció contrària al moviment diürn, és a dir, d'oest a est ocupant diferents constel·lacions.
Les constel·lacions recorregudes pel sol reben el nom de constel·lacions zodiacals per la seva etimologia grega, on zood significa ser vivent.
Esta trajectòria anual del sol es va denominar eclíptica, perquè només s'observaven eclipsis quan la Lluna la creuava.
El moviment anual del sol és molt mes lent que el moviment diürn, recorrent 360º en 365,24 dies, és a dir, amb un moviment mitjà de 0,9856 º/dia.
Per tant el sol posseïa dos moviments, un diürn comú amb la resta de les estreles, i un altre anual propi. La trajectòria diürna del Sol varia en les diferents èpoques de l'any. La situació és tal com es veu des d'Hemisferi nord.
El dia de l'equinocci de primavera, el Sol recorre l'equador eixint exactament per l'est i posant-se exactament per l'oest; la seva declinació és zero.(Veure 3, en la figura) estant dotze hores sobre l'horitzó.
A partir de llavors i fins al solstici d'estiu el sol cada dia ix per un punt del horitzó un poc més al nord del punt cardinal est, i es posa entre el nord i l'oest, culminant cada vegada mes alt.
S'entén per culminació el pas de qualsevol astre pel meridià del lloc.
L'arc que descriu el sol sobre l'horitzó supera la meitat de la circumferència, així que el dia dura mes de dotze hores. La declinació és positiva. (veure 2 en la figura)
El dia del solstici d'estiu la declinació solar és màxima, aconseguint sobre el equador un angle de 23º 26'. Aquest dia és quan el sol culmina a mes altura i per tant l'ombra produïda per un estilet vertical al migdia és la mínima de l'any. A partir de llavors i fins al equinocci de tardor la declinació solar disminuïx fins a anul·lar-se en tal dia.
A partir del equinocci de tardor el sol, que havia romàs sobre el hemisferi nord passa al hemisferi sud, descrivint cada dia una trajectòria paral·lela a l'equador però mes baixa sobre l'horitzó, eixint entre l'est i el sud i posant-se entre l'oest i el sud.
L'arc descrit és inferior a una semicircumferència, així que el dia dura menys que la nit.
El dia del solstici d'hivern és quan el sol presenta una declinació mínima, D= - 23º 26'. Aquest dia en l'hemisferi nord culmina mes baix, donant al migdia l'ombra mes llarga de l'any.
A partir d'aquest moment i fins a l'equinocci de primavera es repeteix la seva marxa.
Els fets anteriors es poden explicar suposant que el moviment del sol sobre l'eclíptica s'efectua en una trajectòria circular al voltant de la Terra, estant l'eclíptica inclinada un angle de 23º 26' (obliqüitat de l'eclíptica).
El punt on l'eclíptica talla l'equador, passant el sol de l'hemisferi sud al nord, s'anomena punt Àries.
S'anomena ascensió recta a l'angle que forma el punt Àries amb el cercle horari de l'astre mesurat en sentit positiu.
El pol nord celeste forma amb el pol de l'eclíptica un angle de 23º 26' girant en sentit retrògrad al voltant d'ell en 26.000 anys (fenomen denominat Precessió dels equinoccis).
