Warning:
JavaScript is turned OFF. None of the links on this page will work until it is reactivated.
If you need help turning JavaScript On, click here.
Este Cmap, tiene información relacionada con: 2.2. Models teòrics de l'aprenentatge motor, El model de Bernstein i Schmidt es basa En les característiques que ha de complir un organisme o sistema per ser capaç d'auto- regular les seves pròpies accions., Importància del mecanisme detector d'errors que compara el realitzat amb el desitjat. Després del coneixement dels resultats s'enregistra en la memòria una còpia com a traç, que s'enriqueix mitjançant la pràctica i que es correspon amb el primer dels estats de memòria que defensa Adams traç perceptiu o imatge sensorial del moviment S'elabora pels feedbacks intrínsecs i extrínsecs. A partir d'aq 2 estats de memòria, la persona estableix el control del moviment valent-se dels feedbacks i de les comparacions contínues que es realitxen. Com assenyala Schmidt, les principals limitacions que presenta aq teoria són 2: 1. no aconsegueix explicar com poden aprendre's nous mov. dels quals mai no s'han obtingut una experiència perceptiva. 2. No justifica com s'emmagatzema el coneixement de cada un d'aq traços q s'enregistren a la memòria., L'aprenentatge motor pot presentar 3 problemes fonamentals molt rela- cionats amb el concepte d'affordance són - una mala percepció de les utilitats o realització incorrecta d'un gest, malgrat estigui ben après, afecta al resultat final - hi ha dificultats per a relacionar, en un mateix context, l'actuació amb la dels companys - dificultats en la restricció d'affor- dance, és a dir, accés en les utili- tats i ús dels gests, En 2 variables que considera essencials: la pràctica intencional i el coneixement dels resultats obtinguts es defensa Importància del mecanisme detector d'errors que compara el realitzat amb el desitjat. Després del coneixement dels resultats s'enregistra en la memòria una còpia com a traç, que s'enriqueix mitjançant la pràctica i que es correspon amb el primer dels estats de memòria que defensa Adams, Les retroalimentacions juguen un paper sobre els errors d'execució que es realitza en el desenvolupament de la pròpia activitat física. en aquests models basats en la cibernètica La regulació motriu és essencial, i a partir d'ells es plantegen interessants qüestions relatives a la representació cognitiva dels moviments, sobre el control dels músculs en el desenvolupament d'una habilitat i sobre la noció de problema motriu, En les característiques que ha de complir un organisme o sistema per ser capaç d'auto- regular les seves pròpies accions. Per a Berntein (1967), els elements essencials que configuren aquests sistemes són els següents 1. Un element o motor. És el que realitza l'activitat i es correspondria, bàsicament, amb el mecanisme d'execució. 2. Un sistema de control. És de caràcter eminentment regulador, és a dir, permet que el sistema pugui anar apropant-se cada vegada més en l'objectiu proposat 3. Un element receptor o sensorial. S'en- carrega de recollir en cada moment l'estat de l'acció i el seu desenvolupament 4. Un element comparador. Una vegada realitzada l'acció, l'organisme necessita contrastar què és el que ha realitzat i el grau d'èxit. Alguns anys després Schmidt (1976-1982) el denomina esquema de reconeixement. 5. Un centre codificador. Envia impulsos correctors que es transmeten al centre regulador 6. Un element regulador. Controla l'acció dels efectors en funció de l'objectiu proposat, El model de Bernstein i Schmidt teoria Bernstein Ha tingut una gran transcendència en altres autors, 2.2. PRINCIPALS MODELS TEÒRICS DE L'APRENENTATGE MOTOR trobam La teoria Ecològica, El programa de Keele la noció més important sobre la que articula Keele El seu model és la de Programa motor, S'elabora pels feedbacks intrínsecs i extrínsecs. A partir d'aq 2 estats de memòria, la persona estableix el control del moviment valent-se dels feedbacks i de les comparacions contínues que es realitxen. Com assenyala Schmidt, les principals limitacions que presenta aq teoria són 2: 1. no aconsegueix explicar com poden aprendre's nous mov. dels quals mai no s'han obtingut una experiència perceptiva. 2. No justifica com s'emmagatzema el coneixement de cada un d'aq traços q s'enregistren a la memòria. d'altra banda Altres crítiques que es podríen argumentar en l'actualitat (De la Vega, 2003) es referirien, principalment, que atorga escassa importància al procés evolutiu i de desenvolupament de l'infant, on és de sobres conegut el paper que juga el context i la cultura, Ha tingut una gran transcendència en altres autors exemple Grosser i Neuimaier (1986) sota el títol Model Circular Autoregulador, de l'aprenentatge motor en l'esport, en el qual la persona realitza una sèrie d'opera- cions cognitives que li permeten anar assolint de manera progressiva els nivells d'execució previstos., 2.2. PRINCIPALS MODELS TEÒRICS DE L'APRENENTATGE MOTOR trobam El model de Bernstein i Schmidt, 2.2. PRINCIPALS MODELS TEÒRICS DE L'APRENENTATGE MOTOR trobam La Teoria del Circuit Tancant d'Adams (teoria del bucle tancat), La teoria Ecològica des dels postulats teòrics d'aq, teories q s'engloben en l'enfocament denominat ecològic (Famose, 1987) Intenta donar un nou gir a la con- cepció de l'aprenentatge motor sense considerar que els proces- sos cognitius superiors tenen un paper important per a l'aprent. i el control de les habilitats motrius., La Teoria del Circuit Tancant d'Adams (teoria del bucle tancat) posa l'accent En 2 variables que considera essencials: la pràctica intencional i el coneixement dels resultats obtinguts, 2.2. PRINCIPALS MODELS TEÒRICS DE L'APRENENTATGE MOTOR trobam El programa de Keele, Grosser i Neuimaier (1986) sota el títol Model Circular Autoregulador, de l'aprenentatge motor en l'esport, en el qual la persona realitza una sèrie d'opera- cions cognitives que li permeten anar assolint de manera progressiva els nivells d'execució previstos. Novament Les retroalimentacions juguen un paper sobre els errors d'execució que es realitza en el desenvolupament de la pròpia activitat física., Comprendre no implica únicament realitzar un gest, sinó que s'ha de percebre el seu valor funcional o la seva utilitat dins d'un context en un moment exacte del desenvolu- pament d'una acció: a aq valor funcional se'l denomina affordance en aquesta línia de pensament, per a burton (1987) L'aprenentatge motor pot presentar 3 problemes fonamentals molt rela- cionats amb el concepte d'affordance, Intenta donar un nou gir a la con- cepció de l'aprenentatge motor sense considerar que els proces- sos cognitius superiors tenen un paper important per a l'aprent. i el control de les habilitats motrius. en aquest sentit Comprendre no implica únicament realitzar un gest, sinó que s'ha de percebre el seu valor funcional o la seva utilitat dins d'un context en un moment exacte del desenvolu- pament d'una acció: a aq valor funcional se'l denomina affordance, El seu model és la de Programa motor per a ells Quan una persona s'enfronta a una activitat, compta amb un programa motor inicial que posa en pràctica en la seva totalitat i que, una vegada que s'ha realitzat l'acció, es modifica adaptant-lo a les noves nece- ssitats que hagin pogut sorgir