Warning:
JavaScript is turned OFF. None of the links on this page will work until it is reactivated.
If you need help turning JavaScript On, click here.
Este Cmap, tiene información relacionada con: 1.4.1. Estils reproductius, 1.4.1. ESTILS REPRODUCTIUS responen A un plantejament procés-producte que ha predominat en els plantejaments me- todològics fins fa relativament poc temps., 1.4.1. ESTILS REPRODUCTIUS es classifiquen en TRADICIONALS: El docent pren totes les decisions i l'alumnat és un mer receptor 1. Comandament directe: Les activitats d'E-A en EF tradicionalment han seguit un procés instructiu. S'ha tractat d'un procés insructiu, controlat i avaluat pel docent. Per tant, aquest assumeix el màxim protagonisme en les estratègies d'organització, execució i control de la pràctica del seu alumnat. Així, cada proposta del docent és acompanyada de la resposta immediata, uniforme i homogènia de l'alumnat Distingim: * Comandament directe pur: totes les decisions parteixen de l'edu- cador, no podent prendre cap decisió l'alumnat. Estil purament mi- litar, on tot l'alumnat executaria les ordres a ritme del docent. * Comandament directe modificat: Segons DELGADO NOGUERA, a la pràctica no es donaria el comandament directe en estat pur, sinó de forma tènue. Característiques: - Educador: decisions prèvies, durant i després de la tasca - Control de l'activitat, de l'alumnat i del seu comportament - Activitats: es realitzen de forma simultània - La posició del docent és externa 2. Assignació de tasques: Suposa un pas endavant en la progressiva autonomía de l'alumnat, quant a les decisions a adoptar durant el transcurs de la sessió. Característiques: - Focus atenció: tasca - Docent: decisions prèvies i finals - Alumnat: decideix ritme i nivell d'execució - Procés de dispersió- reunió, és a dir, es reuneixen per rebre les instruccions i es dispersen per a la seva execució - Posició docent: pot ser interna al grup - Única tasca per a tots, però amb diferents graus de dificultat Una forma típica és el treball en circuit o estacions, 1.4.1. ESTILS REPRODUCTIUS es classifiquen en PARTICIPATIUS: propicien la intervennció de l'alumnat en el procés d'E-A, exercint en algunes ocasions el rol del docent. 1. Ensenyament recíproc: MOSSTON és el seu màxim exponent. Com a fruit de l'aprofundiment i familiarització amb els obj. i continguts, es pot arribar a l'adop- ció d'actituds d'interès, respecte mutu, responsabilitat i solidaritat, mediatitzada a traves d'una tècnica que atorgui una part del paper del docent a l'alumnat. Es pot organitzar l'alumnat en parelles o grups de 3, on un planteja les activitats i l'altre executa les tasques motrius. En el cas de 3, el tercer anota resultats i cotrola proces. Tots roten pels diferents rols. Característiques: - Alumnat assumeix responsabilitata avaluadora - Alumnat involucrat en el procés d'ensanyament i ha de tenir molt clar el que ha d'observar, per la qual cosa resulten útils les fitxes d'observació 2. Microensenyament: Atorga a l'alumnat la possibilitat d'actuar com a coordi- nador-docent davant de la resta del grup-classe o de subgrups que es formin. Ha de fomentar-se en el coneixement que té el propi alumnat, així com en la necessitat d'afavorir els seus interessos i actituds. L'alumnat fa les vegades de docent, a través de suports o ajuts a aquells amb més desvantatge, o bé en- senyant a la resta de la classe els seus propis coneixements. Requereix una planificació detallada i l'elecció adequada dels monitors., - Programa lineal: l'ensenyament s'estructura segons unes passes successives, que proposen a la persona metes progressivament accessibles a fi que tingui un reforç continu. La dificultat diferencial és molt petita, de manera que l'alumnat sempre pugui superar el pas anterior i passar al següent. - Programa lineal ramificat per salt: quan l'alumnat no pot superar la dificultat principal del programa redirigint-se cap a una seqüència auxiliar, amb passos molt més petits, que tracten d'eliminar una nova possibilitat d'error. - Programa ramificat: qual es tenen en compte els errors que ha comès l'alumnat i, en conseqüència, la seqüència auxiliar es reestructura en funció de la dificultat que ha trobat l'alumnat en la seva execució SÁNCHEZ BAÑUELOS distingeix 3 tipus ensenyament programat INDIVIDUALS: potencien l'ensenyament individual i tenen present les diferències de l'alumnat 1. Programes individuals: Suposen un avenç quant a la individualització de l'ensenyament. Cada infant té un programa adaptat a les seves característiques i necessitats. el docent realitza el pla i el proporciona a l'alumnat; aquest pot adoptar algunes decisions, com quan començar, en quin ordre,..Característiques: - Comprensible per a l'alumnat - Acompanyat d'una representació gràfica explicativa - Proporcionarà info general sobre el que es pretén - S'establirà seqüència de les diferents tasques - Ha d'incorporar algun sistema d'autoavaluació 2. Grups de nivell: La classe es divideix en subgrups del mateix nivell o amb una mateixa tasca comuna, per la qual cosa tmb es denominen grups homogenis. Per facilitar el treball dels grups, l'espai es delimitarà en territoris o zones de treball. L'esmentada tasca pot ser un joc, exercici,...L'alumnat realitza les accions encomanades, assumint cada un la responsabilitat o rol assignat. El docent dóna la info inicial i després deixa actuar, proporcionant feedbacks quan sigui ne- cessari. Característiques: - s'ha d'efectuar una avaluació inicial per saber nivell - es programaran les activitats en funció del nivell - es procurarà clima adequat que afavoreixi les bones relacions entre els membres 3. Ensenyament modulat: suposa una combinació dels dos estils anteriors. D'una banda es fan subgrups per interessos comuns, però després, dins de cada grup, s'estableix una nova subdivisió, segons el nivell indiv. 4. Ensenyament programat: Suposa un ensenyament precís i acurat en els seus detalls mínims., 1.4.1. ESTILS REPRODUCTIUS es classifiquen en INDIVIDUALS: potencien l'ensenyament individual i tenen present les diferències de l'alumnat 1. Programes individuals: Suposen un avenç quant a la individualització de l'ensenyament. Cada infant té un programa adaptat a les seves característiques i necessitats. el docent realitza el pla i el proporciona a l'alumnat; aquest pot adoptar algunes decisions, com quan començar, en quin ordre,..Característiques: - Comprensible per a l'alumnat - Acompanyat d'una representació gràfica explicativa - Proporcionarà info general sobre el que es pretén - S'establirà seqüència de les diferents tasques - Ha d'incorporar algun sistema d'autoavaluació 2. Grups de nivell: La classe es divideix en subgrups del mateix nivell o amb una mateixa tasca comuna, per la qual cosa tmb es denominen grups homogenis. Per facilitar el treball dels grups, l'espai es delimitarà en territoris o zones de treball. L'esmentada tasca pot ser un joc, exercici,...L'alumnat realitza les accions encomanades, assumint cada un la responsabilitat o rol assignat. El docent dóna la info inicial i després deixa actuar, proporcionant feedbacks quan sigui ne- cessari. Característiques: - s'ha d'efectuar una avaluació inicial per saber nivell - es programaran les activitats en funció del nivell - es procurarà clima adequat que afavoreixi les bones relacions entre els membres 3. Ensenyament modulat: suposa una combinació dels dos estils anteriors. D'una banda es fan subgrups per interessos comuns, però després, dins de cada grup, s'estableix una nova subdivisió, segons el nivell indiv. 4. Ensenyament programat: Suposa un ensenyament precís i acurat en els seus detalls mínims., A un plantejament procés-producte que ha predominat en els plantejaments me- todològics fins fa relativament poc temps. en aquest tipus d'estil Les decisions del docent incideixen direc- tament en l'aprenentatge de l'alumnat i es concedeix molta importància a l'avaluació dels aprenentatges finals, 1.4.1. ESTILS REPRODUCTIUS es classifiquen en SOCIALITZADORS: Centren l'interès en un clima d'aula que afavoreixi l'aprent. coopetatiu 1. Cooperatius: Tres són els més emprats a. Ensenyament recíproc (ja explicat) b. Pensa, comparteix, actua (GRINESKI, 1996) c. Jo faig - nosaltres feim (Velázquez, 2003