Numeració grega

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El sistema de numeració grega és un sistema de numeració que fa servir les lletres de l'alfabet grec. També es coneixen amb com nombres jònics (de Jònia), o nombres milesis (de Milet, ciutat de Jònia), o nombres alexandrins (d'Alexandria), o nombres alfabètics.

Actualment a la Grècia moderna encara es fan servir com a nombres ordinals d'una manera semblant a com es fan servir els nombres romans amb l'alfabet llatí. Per als nombres cardinals es fan servir els nombres aràbics.

Descripció[modifica]

Cada unitat (1, 2, ...9), cada desena (10,20,...90), i cada centena (100, 200, ... 900) es representen amb una lletra diferent, seguint el mateix ordre de l'alfabet. Com que això requereix 27 signes i l'alfabet grec clàssic només té 24 lletres, es conserven 3 lletres arcaiques, en concret digamma ϝ per a representar 6, qoppa ϙ per 90, i sampi ϡ per 900.

Per a distingir els nombres de les lletres, es marquen les lletres que fan de nombre amb un signe anomenat keraia/κεραία, semblant a un accent agut rere la lletra.

El sistema segueix el principi de sumar els signes, escrits ordenats de major a menor, per a obtenir un nombre total. Per exemple, 241 es representa amb σμαʹ (200 + 40 + 1).

Per a representar nombres de 1000 a 999999, es fan servir els mateixos signes amb un signe anomenat keraia baixa a l'esquerra, semblant a una coma davant la lletra. Així βʹ val 2, però ͵β val 2000. Per exemple, el 2004 es representa com ͵βδ´ (2000 + 4).

En grec modern es prefereix fer servir lletres majúscules com a ordinals, així Φίλιππος Βʹ = Filip II de Macedònia.

Lletra Valor Lletra Valor Lletra Valor
α´ 1 ι´ 10 ρ´ 100
β´ 2 κ´ 20 σ´ 200
γ´ 3 λ´ 30 τ´ 300
δ´ 4 μ´ 40 υ´ 400
ε´ 5 ν´ 50 φ´ 500
ϝ´ ó koppa´ ó ϛ´ ó στ´ 6 ξ´ 60 χ´ 600
ζ´ 7 ο´ 70 ψ´ 700
η´ 8 π´ 80 ω´ 800
θ´ 9 ϙ´ ó Ϟ´ 90 Ϡ´ 900

Història[modifica]

Molt abans de l'adopció de l'alfabet grec, les escriptures lineal A i lineal B havien fet servir un sistema amb signes per a 1, 10, 100, 1000 i 10000 que operava amb aquesta fórmula: | = 1, – = 10, ◦ = 100, ¤ = 1000, ☼ = 10000.[1]

El sistema grec més antic basat en lletres de l'alfabet va ser el sistema acrofònic o numeració àtica, que operava com els nombres romans (de fet els romans van derivar d'aquest sistema àtic) amb aquesta fórmula:[1] Ι = 1, 𐅃 = 5, Δ = 10, 𐅄 = 50, Η = 100, 𐅅 = 500, Χ = 1000, 𐅆 = 5000, Μ = 10000 i 𐅇 = 50000. El sistema acrofònic va ser substituït pel sistema alfabètic o jònic a partir del segle 4 aC.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Numeració grega
  1. 1,0 1,1 «Systèmes numéraux en Grèce ancienne: description et mise en perspective historique». Arxivat de l'original el 2010-02-02. [Consulta: 17 novembre 2009].