Terra

La Terra és el tercer planeta del sistema solar per ordre de proximitat al Sol i el cinquè quant a diàmetre. Forma part dels planetes terrestres o tel·lúrics i és l'únic cos celeste on s'ha confirmat la presència de vida. Gira al voltant del Sol al llarg d'una òrbita molt poc excèntrica (una el·lipse molt semblant a una circumferència) a una distància mitjana de 149.600.000 km (1 UA) i a una velocitat de 29,8 km/s. També gira sobre si mateix amb un període de rotació de 23 hores, 56 minuts i 3,5 segons, moviment que determina el dia i la nit. El seu diàmetre equatorial és de 12.756 km. Té un únic satèl·lit natural, la Lluna.

Taula de continguts

1 Composició i estructura
2 La hidrosfera
3 L'atmosfera
4 La Terra en el Sistema solar
- 4.1 La Lluna
5 La biosfera
6 Notes sobre l'origen de la Terra
7 El concepte de Terra
8 Pàgines relacionades

[edita] Composició i estructura

La composició de la Terra en massa és:

Ferro:	34,6	%
Oxigen:	29,5	%
Silici:	15,2	%
Magnesi:	12,7	%
Níquel:	2,4	%
Sofre:	1,9	%
Titani:	0,05	%
Altres elements:	3,65	%

La Terra està composta de diverses capes amb diferents composicions químiques i comportament geològic:

Escorça: és la capa més superficial i té una profunditat que varia entre els 12 km, en els oceans, fins als 80 km en cratons (porcions més antigues dels nuclis continentals). Està composta per basalt en les conques oceàniques i per granit en els continents.
Mantell: és una capa intermèdia entre l'escorça i el nucli. Arriba fins una profunditat de 2.900 km. Està compost per peridotita.
Litosfera: és la part més superficial que es comporta de manera elàstica. Té un gruix de 250 km i comprèn l'escorça i la porció superior del mantell.
Astenosfera: és la porció del mantell que es comporta de manera fluïda.
Nucli: és la capa més profunda del planeta i té un gruix de 3.475 km. Està compost d'un aliatge de ferro i níquel i és en aquesta part on es genera el camp magnètic terrestre. El nucli es subdivideix al seu torn en el nucli intern, el qual és sòlid, i el nucli extern, el qual és líquid.

I també cal saber que l'escorça i part del mantell superior formen la litosfera.

[edita] La hidrosfera

Vegeu: Hidrosfera.

La Terra és l'únic planeta en el nostre sistema solar que té una superfície líquida. L'aigua cobreix un 71% de la superfície de la Terra (97% d'ella és aigua de mar i 3% aigua dolça). Formant cinc oceans i set continents.

La Terra està realment a la distància del Sol adequada per a tenir aigua líquida en la superfície. No obstant sense l' efecte hivernacle, l'aigua en la Terra es congelaria. Al principi el Sol emetia menys radiació que ara, però els oceans no es van congelar perquè l'atmosfera de primera generació de la Terra posseïa molt més CO₂ i per tant més efecte hivernacle. En altres planetes, com Venus, l'aigua va desaparèixer perquè la radiació solar ultraviolada trenca la molècula i el ió hidrogen, que és lleuger, escapa de l'atmosfera. Aquest efecte és lent, però inexorable. Esta és una hipòtesi que explica per què Venus no té l'aigua. En l'atmosfera de la Terra, un tènue capa de ozó en l'estratosfera l'absorbeix la majoria d'esta radiació ultraviolada reduint l'efecte . L'ozó, protegeix a la biosfera del perniciós efecte de la radiació ultraviolada . La magnetosfera també és un escut que ens protegeix del vent solar.

La massa total de la hidrosfera és aproximadament 1,4·10²¹ kg.

[edita] L'atmosfera

Vegeu: Atmosfera terrestre.

La Terra té una espessa atmosfera composta en un 78% de nitrogen, 21% d' oxigen, i 1% d'argó, més traces d'altres gasos com anhídrid carbònic i vapor d'aigua. L'atmosfera actua com una manta que deixa entrar la radiació solar però no deixa escapar la radiació terrestre.(Efecte hivernacle). Gràcies a ella la temperatura mitjana de La Terra és d'uns 17ºC. La composició atmosfèrica de la Terra és inestable i es manté per la biosfera. Així, la gran quantitat d'oxigen lliure s'obté per la fotosíntesi de les plantes, que per l'acció de l'energia solar transforma CO₂ en O₂. L'oxigen lliure a l'atmosfera és una conseqüència de la presència de vida, i no al revés.El planeta Terra és en el unic plaeta en que podem viure.

Les capes de l'atmosfera són: la troposfera, l'estratosfera, la mesosfera, la termosfera, i l'exosfera. Les seves altituds varien amb els canvis estacionals.

La massa total de l'atmosfera és aproximadament 5,1·10¹⁸ kg.

[edita] La Terra en el Sistema solar

Comparació de les mides dels planetes interns. D'esquerra a dreta: Mercuri, Venus, Terra i Mart

La Terra realitza els següents moviments de forma simultània:

Translació sobre la seva òrbita al voltant del Sol, moviment que determina les estacions.
Rotació sobre el seu propi eix, moviment que determina el dia i la nit.
Precessió i nutació.

La Terra tarda 23 hores, 56 minuts i 4,09 segons (dia sideral) a girar al voltant de l'eix de rotació que passa pel pol nord i el pol sud. Tarda 24 hores en dos passos del Sol pel mateix meridià (dia solar mitjà). Així a causa del moviment real de rotació de la Terra hi ha un moviment aparent de l'est a l'oest a una velocitat de 15º/hr = 15'/min, és a dir un diàmetre del Sol o de la Lluna cada dos minuts.

La Terra gira al voltant del Sol en 365,2564 dies solars mitjans (any sideral). Açò dóna un moviment del Sol respecte a les estrelles fixes a una velocitat de 1º/dia és a dir un diàmetre del Sol o de la Lluna cada 12 hores, en la direcció oposada al de la rotació diària del cel.

La Terra té un satèl·lit natural, la Lluna que orbita al voltant de la Terra cada 27 1/3 dies. Així que hi ha un moviment de la Lluna respecte al Sol i les estrelles fixes a una velocitat d'aproximadament 12º/dia, és a dir un diàmetre de la Lluna cada hora, en la direcció oposada al de la rotació diària del cel.

Animació que mostra la rotació de la terra

Vist des del pol nord de la Terra, el moviment de la Terra, i la Lluna així com els seus moviment de rotació són tots directes (en sentit contrari a les agulles del rellotge).

El pla de l'equador i el pla de l'eclíptica formen un angle d'uns 23,5 graus. Això causa les estacions en la Terra. El pla de l'òrbita de la Lluna està inclinat aproximadament 5 graus respecte a l'eclíptica. Si no és així hi hauria un eclipsi de Sol i un de Lluna tots els mesos.

[edita] La Lluna

Vegeu: Lluna.

Nom	Diàmetre (km)	Massa (kg)	Distància mitjana (km)	Període orbital
Lluna	3.474,8	7,348·10²²	384.400	27 dies, 7 hores, 43,7 minuts

La Lluna té un quart del diàmetre de la Terra. Quan comparem aquesta relació planeta-satèl·lit amb les de la resta de planetes dels sistema solar, veiem que no n'hi ha cap que tingui un satèl·lit tan gran en relació a la mida del planeta, excepte el sistema Plutó-Caront.

L'atracció gravitatòria entre la Terra i la Lluna causa les marees a la Terra. El mateix efecte a la Lluna fa que el seu període de rotació sigui igual que el període orbital. Com a resultat, la Lluna sempre presenta la mateixa cara a la Terra. En el seu moviment al voltant de la Terra diferents fraccions de la Lluna són il·luminades pel Sol, presentant un cicle complet de fases lunars.

La Lluna pot causar una variació moderada del clima terrestre. La simulacions per ordinador mostren que la força d'atracció de la Lluna cap a la protuberància equatorial de la Terra causen una estabilització de la inclinació de l'eix de rotació, produint una variació moderada del clima. Sense esta estabilització alguns científics pensen que l'eix de rotació podria ser caòticament inestable, com pareix ocórrer en el planeta Mart. Si l'eix de rotació de la Terra s'acostara a l'eclíptica, la variació estacional del clima seria summament severa. Un pol apuntaria directament cap al Sol durant estiu i mentre per a l'altre seria nit permanent en hivern. Els científics que han estudiat l'efecte pensen que això causaria la desaparició de la vida, afectant animals i plantes grans.

La Lluna vista des de la Terra, té la mateixa grandària angular que el Sol (el Sol és 400 vegades més gran, però està 400 vegades més lluny que la Lluna). Açò permet que hi haja eclipsis de sol totals.

L'origen de la Lluna és desconegut, però la hipòtesi més acceptada actualment és que es va formar per la col·lisió d'un protoplaneta de la grandària de Mart quan la Terra era jove. Esta hipòtesi explica (entre altres coses) la falta de ferro a la Lluna.

La Terra té també almenys un asteroide coorbital, l'asteroide (3753) Cruithne.

[edita] La biosfera

Vegeu: Biosfera.

La Terra és l'únic lloc que es coneix amb vida. Les formes de vida del planeta Terra formen la "biosfera". La biosfera va començar a evolucionar fa aproximadament 3.500 milions d'anys (3,5·10⁹ anys). La Hipòtesi Gaia o teoria de Gaia és un model científic de la biosfera terrestre formulat pel biòleg James Lovelock i que suggereix que la vida sobre la Terra organitza les condicions climàtiques per a afavorir el seu propi desenvolupament.

Planisferi de la Terra. Composició de fotos de satèl·lit.

Mapa físic de la Terra.

La Terra de nit, mosaic de fotos preses entre l'octubre de 1994 i el març del 1995.

[edita] Notes sobre l'origen de la Terra

L´origen de la Terra, com a planeta (tercer, després de Mercuri i Venus), és evident que ha de trobar-se lligat a l´origen i formació de la resta dels planetes del Sistema Solar. Bàsicament, i donant tan sols unes breus pinzellades sobre esta qüestió, direm que s´han proposat fonamentalment dues teories al respecte: teoria catastrofista i teoria de la nebulosa primitiva.

Teoria catastrofista (origen calent): Els planetes es varen formar a partir d´ una "llengua" de material solar (gasos incandescents) produïda com a conseqüència del pas d´altra estrella per les proximitats del Sol. Un posterior refredament d´aquest material va permetre als planetes així formats passar primerament per una etapa líquida, i finalment per una etapa sòlida. Aquest pas intermedi (etapa líquida) hauria permès una decantació (separació dels materials per densitat) dels elements en capes concèntriques, com està comprovat que passa a la Terra. La calor interna de la Terra, segons està teoria, provindria de l´ energia original. La forma de fus que té la distribució dels planetes del Sistema Solar, sembla ser un argument a favor d´ una "llengua" inicial de material com a origen dels planetes; però, per altra banda, no hi ha una plena justificació per a no considerar altres possibilitats admetent la hipòtesi del pas d´ altra estrella (per exemple: que el material solar inicial s´haguera dispersat a l´ espai en compte de donar lloc als planetes)
Teoria de la nebulosa primitiva (origen fred): És la teoria més acceptada actualment (inicialment proposada per Kant i Laplace). Esta teoria considera que el Sol i els planetes es varen formar a partir d´ una nebulosa original per concentració de la matèria freda que la formava. Pel que fa al Sol, la mateixa energia gravitacional és la que va donar lloc al començament de les reaccions nuclears de fusió. Els planetes es varen formar a partir de protoplanetes (semblants a meteorits) per un procés de creixement per atracció gravitatòria i xocs (procés d´ acreció). Durant aquest procés, la temperatura dels planetes hauria arribat als 8.000-10.000 ºC, i hauria permès la fusió dels elements i la separació en capes concèntriques en funció de les seves densitats. El posterior refredament hauria solidificat la part externa aïllant l´ interior de perdudes energètiques (la calor interna tindria un origen primordial)

[edita] El concepte de Terra

Per als antics, la terra equivalia al món, no era com els planetes, externs. Per això durant força temps l'heliocentrisme va ser molt polèmic, no es podia concebre que la terra fos igual que qualsevol altre cos de l'espai. Això explica també que no tingui un nom mitològic o específic, era senzillament el món. Se la va denominar terra per l'element clàssic (oposat a l'aire, l'aigua i el foc), ja que era el que abundava.

[edita] Pàgines relacionades

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
la Terra

Sistema solar

Sol • Mercuri • Venus • Terra • Mart • Júpiter • Saturn • Urà • Neptú
Plutó • Cinturó d'asteroides • Cinturó de Kuiper • Eris • Núvol d'Oort Satèl·lits de Mart • Satèl·lits de Júpiter • Satèl·lits de Saturn • Satèl·lits d'Urà • Satèl·lits de Neptú Lluna • Ió • Europa • Ganimedes • Cal·listo • Tità • Tritó • Caront