Neptú (planeta)

Neptú és el vuitè planeta del sistema solar en proximitat al Sol. És el quart en quant a diàmetre però el tercer en quant a massa ja que és més dens que Urà. És un gegant gasós i forma part dels planetes exteriors. Ocasionalment, Plutó (fins al 2006 considerat el novè planeta del sistema solar), degut a la seva òrbita excèntrica, està més a prop del Sol que Neptú.

La seva òrbita va ser predita, de forma independent, per John Couch Adams (el 1845) i per Urbain Le Verrier (el 1846) a partir de les anomalies de l'òrbita d'Urà respecte a les lleis de Kepler i de la llei de la gravitació universal de Newton. Va ser descobert per Johann Gottfried Galle, el 23 de setembre de 1846 a 1° d'interval de la posició predita per Adams i Le Verrier. Més tard, es va advertir que Galileu ja l'havia observat el 1612, però l'havia pres per una estrella.

[edita] Característiques físiques

A l'orbitar tan lluny del Sol, Neptú rep molt poca calor. La temperatura a les regions més altes de l'atmosfera és de 55 K (-218 ºC). Com que Neptú és un gegant gasós no té superfície sòlida, però a mesura que un s'endinsa més i més en la seva atmosfera la temperatura augmenta pel que sembla que el planeta pot tenir una font interna de calor. Es pensa que pot ser un romanent de la calor generada per la concreció de matèria durant la creació del planeta, que ara irradia calor lentament cap a l'espai. La velocitat del vent en l'atmosfera de Neptú, de fins a 2.000 km/h, és la major del sistema solar i es creu que els vents s'alimenten del flux de calor interna.

L'estructura interna s'assembla a la d'Urà: un nucli rocós cobert per una crosta gelada, ocult davall una atmosfera gruixuda i espessa. Els dos terços interiors de Neptú es componen d'una mescla de roca, aigua, amoníac líquid i metà. El terç exterior és una mescla de gas calent compost d'hidrogen, heli, aigua i metà. Igual que Urà i a diferència de Júpiter i de Saturn, la composició de l'estructura interna de Neptú es creu que està formada per capes distintes. Com a Urà, el camp magnètic de Neptú està fortament inclinat en relació amb el seu eix de rotació, a 47° i desplaçat almenys 0,55 radis (uns 13.500 quilòmetres) del centre físic del planeta. Comparant els camps magnètics d'ambdós planetes, els científics han arribat a la conclusió que eixa extrema orientació podria ser característica dels fluxos a l'interior del planeta i no el resultat de la inclinació de l'eix d'Urà.

[edita] L'exploració de Neptú

Amb un període orbital de 165 anys, Neptú tornarà al punt de la seva òrbita en què el va descobrir Galle l'any 2011. A causa de l'òrbita excèntrica de Plutó, ocasionalment Neptú és el planeta conegut més allunyat del Sol.

Neptú no és visible a simple vista. Utilitzant un telescopi es veu com un disc blau-verdós, paregut a Urà; el color blau-verdós és a causa del metà de la seva atmosfera. Neptú ha estat visitat només per una nau espacial, la Voyager 2, que va passar prop del planeta el 25 d'agost de 1989.

[edita] Satèl·lits de Neptú

Per a més informació vegeu Satèl·lits de Neptú.

En l'actualitat es coneixen 13 satèl·lits de Neptú. Tritó, amb 2.700 km de diàmetre, és el més gran i un dels majors del sistema solar. Va ser descobert per William Lassel només 17 dies després del descobriment del planeta. Gerard Kuiper va descobrir Nereida el 1949. Aquesta lluna destaca per tenir una òrbita molt excèntrica.

Entre el juliol i el setembre de 1989, la nau Voyager 2 en va descobrir 6 més. Un d'ells, Làrissa, va ser vist des de la Terra el 1981, però es va prendre com una secció dels anells de Neptú. Un altre, Proteu, és el segon en quant a mida però només mesura 400 km de diàmetre. Entre els anys 2002 i 2003 se'n van descobrir 5 més, arribant així a la xifra actual de 13. La majoria dels satèl·lits descoberts mesuren menys de 200 km de diàmetre i podrien ser restes de llunes majors que es van fraccionar.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Neptú

Sistema solar

Sol • Mercuri • Venus • Terra • Mart • Júpiter • Saturn • Urà • Neptú
Plutó • Cinturó d'asteroides • Cinturó de Kuiper • Eris • Núvol d'Oort Satèl·lits de Mart • Satèl·lits de Júpiter • Satèl·lits de Saturn • Satèl·lits d'Urà • Satèl·lits de Neptú Lluna • Ió • Europa • Ganimedes • Cal·listo • Tità • Tritó • Caront